Los deberes de 5º.
Hola soy Natalia se me ha olvidado la agenda con los dberes de clase si alguien de quinto me puede decir los deberes..
minirrelats
SENSE DINERS PER A L' OFRENA
La comissió s’havia gastat molts diners en la falla d’enguany i s’havien quedat sense diners per a comprar les flors de l’Ofrena.
El president de la falla va proposar a la comissió que feren una recaudacio entre els veïns del barri.
Fallers i falleres de totes les edats ixqueren pels carrers demanant diners.
Els veïns, quan s’enteraven de que l’arreplegada era per a les flors de l’Ofrena, van ser molt generosos. Tots van donar. Cadascú el que podia.
Així va ser com el dia de l’Ofrena aquesta falla va poder entregar a la Geperudeta uns rams de flors preciosos gràcies a tots els veïns del barri.
VALÈNCIA S'ENCÉN EN FLAMES
No sabem molt bé què va passar .
Diuen que va ser culpa del vent que era molt fort aquella nit.
El cas és que ja havien començat a cremar-se les falles i els bombers no podien dominar un foc tan potent. Era molt difícil apagar-lo.
Es va posar a ploure i afortunadament es va apagar el foc.
Però, tota València estava cremada; no es podia recuperar res. Va ser un desastre.
Deu anys després, València estava un altra vegada com si res haguera passat .
Durant un temps no es van fer falles perquè portaven mals records.
Ara s’ha tornat a fer-les.
València i les seues falles no moriran mai.
ABANS DE MORIR
Li quedava poc de temps de vida i mai havia viscut les falles, però sempre havia volgut veure falles perquè en el seu poble, Oliva, no les feien i ell havia sentit dir que eren molt divertides.
Al grà: Un dia es va proposar que visitaria les falles, i així ho va fer. Va veure moltes falles, va participar en l’ofrena i va tirar petards. Van ser uns dels millors dies de la seua vida.
Ell esperava que al dia següent podria contar-lo, però no li va quedar temps. El dia següent ja no va arribar. La seua vida s’havia acabat.
DESPERTÀ SILENCIOSA
Els veïns es queixaven molt. Estaven farts de despertar-se de bon matí amb el sobresalt de l’explosió de petards.
Tenien por de que algun vellet tinguera un infart, per això van fer una protesta i van demanar la prohibició dels petards a les despertades. Les protestes van arribar al President de la Junta Central Fallera. El President va dir a la comissió que totes les falles havien de ser amigues dels veïns del barri.
La fallera major de la falla va fer una proposta:
- Per què no tirem xuxes en compte de petards? Així no faríem soroll, ni cap vellet tindria un infart... Ja farem soroll en les mascletaes de migdia!
La comissió de la falla va votar a favor de la proposta.
Des d’aquell dia, les despertades es fan amb xuxes que els fallers regalen als seus veïns del barri.
SOMRIURES I LLÀGRIMES EN FALLES
Quan estem en falles la gent sonriu i també plora perquè s’emociona. Es tiren petardos i també van a vore les mascletaes i van a l’ofrena.
Quan és l’últim dia de falles, en la mascletà les falleres ploren i també per la nit, quan es cremen els ninots. Les falleres ploren perque s’han acabat les falles.
QUí VOL SER FALLER?
La família es va mudar a un barri nou i allí encara no plantaven falles. La mare, anomenada Julia, creia que sí que plantaven falles. Aleshores va preguntar:
-Qui vol anar a veure falles?
A la filla menuda, anomenada Laura, l’agradaven molt les falles; aleshores , va acompanyar a la seua mare a veure falles.
Quan van eixir al carrer i caminaren un poquet van veure que no hi havien falles. Aleshores es van tornar a casa.
A Laura, que era molt intel·ligent, li va estranyar molt que no hi hagueren falles. Va buscar en el calendari i va veure que faltaven dues setmanes per a falles, per això no hi havia ninguna. Se ho va explicar a sa mare i com encara no eren falles la mare va preguntar:
-Qui vol ser faller?
Laura, la seua germana major Elena i el seu germà Victor volien ser fallers i falleres, però sa mare Julia i son pare Joan pensaven que eren molts i que no tenien diners.
En aquell moment va sonar el timbre , i va aparèixer l’oncle que emigrà a Amèrica. Venia amb els diners que li devia a Joan, el pare, i se’ls va tornar.
Així va ser com gràcies a l’oncle d’Amèrica, que va aparèixer en el moment més oportú, tots van poder complir el seu desig de ser fallers.
PEP, UN FALLER DE TOTA LA VIDA
Només néixer, els seus pares el van apuntar a la falla del barri. Han passat molts anys i encara continua sentint-se tan faller com al principi de la seua vida .
Les falles li donen les alegries més grans: la plantà, les mascleta
des i l’ofrena li donen vida!
Les millors falles van ser aquell any en que la seua filla es va casar: el dia de Sant Josep i per suposat vestida de fallera. Ho van celebrar al casal amb tota la comissió reunida.
Ara ja té huitanta anys i té pensat que el soterren vestit de faller amb l’insígnia del bunyol d’or.
Pep és un bon valencià. S’estima València i les seues tradicions.
QUí SERÀ LA FALLERA MAJOR ?
Totes les xiques de la falla volien ser aquell any fallera major, però només podia ser-lo una. Hi havia una xiqueta molt lletja però molt amable, simpàtica, divertida... que es deia Andrea.
Les altres falleres eren totes molt boniques, però no eren gens simpàtiques ni divertides.
Totes tenien els vestits molt bonics i totes desfilaven pels carrers amb la banda de música.
Un bonic dia, quan anaven a dir quí seria la fallera major, totes les xiques estaven molt nervioses. Quan anomenaren a la fallera major, Andrea es va sorprendre molt:
Entre totes les xiques de la falla, el jurat la va triar a ella.
FERIT PER LA PÓLVORA
A Pere li faltaven dos dits de la mà esquerra
Quan tenia nou anys Pere estava tirant petards amb la seua mare i Pere l’havia dit a la seua mare que volia fer una mascletà. La mare l’havia dit que no, però Pere no li va fer cas i va fer la mascletà.
Després de cinc minuts, Pere estava plorant perquè havia tingut un accident amb la pólvora dels petards.
LA FALLA INDULTADA
Els que la visitaven deien que era la falla més bonica de tots els temps. Era preciosa i estava molt ben decorada.
Donava pena cremar-la.
Na Rita va accedir.
Ara la falla continua plantada enmig de la plaça, que sempre està plena de gent admirant-la.
EL BEBÉ FALLER
La comissió va accedir a la petició del pare que volia que el seu fill fora faller només néixer. El xiquet va néixer un 14 de març i aquell mateix dia ja formava part de la comissió de la falla de L’ Amistat.
Era un bebè tan bonic que va ser que va ser aquell any el joguet de tots els fallers de la comissió. Tots el volien abraçar i li donaven besets.
Ara és un xiquet de deu anys i pensa que serà faller tota la seua vida i que els fallers de la seua falla són com la seua segona família.
NIT DE FOC, NIT DE TRISTOR
Va arribar l’últim dia de les festes falleres.
Hui és 19 de març, el dia en que es cremen totes les falles de València. Tant de treball durant l’any dels artistes fallers i després es crema tot.
Tots plorem, alguns per la tristor i alguns per la fumarada, però tots plorem. A mi mai se m’oblidarà, allà pel 2010, que vaig baixar a la falla de davall de ma casa a l’hora de cremar la falla infantil. Quan estaven començant a caure els primers ninots, la fallera major infantil es va posar a plorar com si no hi haguera fi. El mateix va passar amb la fallera major.
Tots els Valencians ens reunim els 19 de març de tots els anys per a vore les falles cremar-se, i espere que siga així durant molts anys més.
NO PUC DORMIR!!!!
No puc dormir: Ja arriben les falles; tots estem emocionats.
Recorde que l’any passat l’havíem passat molt malament per la crisis, però enguany tinc molta esperança en aquestes falles
(Després de 2 dies)
Bé ja han començat les falles y per això regnen en tota València els fallers, els ninots, les mascletades, els petards y lo típic: els xurros amb xocolate Mmmmmm... deliciós.
Aquestes falles sent que van a ser meravelloses, els meus pares i els meus amics ho passarem de allò més bé
(Desprès de 3 dies de falles)
Ara toca l’últim, ja estan preparats el ninots per a cremar-los, me fa molta pena, i més encara als fallers, que poc riuran però molt ploraran.
Espere que les falles siguen sempre així de divertides
EL SOMNI DE MIRELLA.
Des de ben xicoteta li agradaven molt les falles, però mai havia aconseguit ser fallera perquè els seus pares no tenien diners per a comprar-li el vestit.
Mirella volia el vestit, però no un vestit qualsevol sinó un que brillara amb tres colors: roig, groc i blanc i amb flors, però els seus pares no podíem comprar-lo.
El seu major desig era tindre un vestit per a poder ser fallera.
Com era molt intel·ligent i decidida, Mireia va pensar que es faria el vestit ella mateixa I així ho va fer.
Va agafar unes quantes peces grogues, roges i blanques i es va fer el vestit, encara que li va eixir diferent al de les demès falleres, però ella estava molt contenta.
El dia de la cremà quan mirava el foc de la falla es va posar a plorar. Totes les falleres solen plorar eixe dia, però, ella plorava per un motiu molt especial:
Havia aconseguit fer realitat el seu somni.
EL MILLOR ARTISTA FALLER
Quan era xicotet li agradava fer falles.
Demanava a sa mare caixes velles de sabates i es comprava plastilina per a fer ninots. Li servia tot el que ja no volia ningú: papers de colors, draps de cuina, un tros de fusta, un joguet trencat...
Quan es va fer major, va decidir que el seu ofici seria el d’artista faller. Va arribar a fer-se molt famós pels seus ninots, que sempre guanyaven premis.
Ara les falles més bones se’l rifen.
Enguany ha fet la falla del carrer Duc de Gaeta, que és una falla molt important. Segur que guanya algun premi.
Aquell xiquet que jugava a fer falles ara és el millor artista faller de València.
L' APAGÓ
De sobte tot el carrer es va a quedar a fosques.
La gent que mirava l’espectacular il.luminació de la falla va exclamar tots a una:
- Ooooooh!!!
Tots estaven asombrats però decebuts perque ja no veien res.
Al cap d’ una estoneta, que es va fer llarguíssima, el llum va tornar de nou.
- Oooooh¡¡¡ -van exclamar altra vegada totes les persones del carrer. Pero aquesta vegada l’exclamació era d’admiració.
El carrer il.luminat, ara pareixia més bonic encara que abans de quedar-se a fosques.
FALLES A MART
Aquell marcianet, havía sobrevolat moltes vegades el planeta Terra, però aquella nit, es a dir, la nit de la cremà, al veure València encesa en flames es va quedar patidifús.
Li van agradar tant les falles de València que va consultar si podia fer falles amb els seus amics marcianets. El president de Mart va dir que si.
Ara, si la nit de la cremà observes Mart amb el teu telescopi, veurás un muntó de marcianets festejant les falles, construïnt monuments fallers i els focs artificials que ixen del planeta en la seua pròpia nit del foc.
MARINA
L' ULTIMA FALLA.
Digueren que contaminaven l’atmosfera, que resultaven molt cares de fer i que estaven en crisi.
El cas és que el Consell va decretar que mai més es farien falles a València.
Manel, era faller des de que tenia cinc anys i ara mirava amb tristor la que seria l’última falla del seu carrer. No podia deixar de plorar.
Recordava cóm disfrutava sempre les falles, perque mai pensava que es podien acabar alguna vegada. Li agradaven les mascletades, La Nit Del Foc, la cremà... TOT!!!
I ara tot això s’acabava...
No podia deixar de plorar. Allò era massa trist. De sobte, va sentir un soroll molt fort i es va donar compte que era ell, que havia caigut del llit.
Havia tingut un malsomni !!
El plor es va tornar risa.
Ara no podia parar de riure amb total felicitat.
ES CREMA UNA FALLA, S´ENCÉN UN AMOR
Es coneixien de tota la vida, però no hi havia feeling entre ells. Per casualitat es van juntar en la mateixa pandilla els dies de falles, i es van conéixer més.
El dia 19/3/14, en la falla L´Amistat, van estar junts fins la cremà de la falla.
Mentres miraven el foc, també es miraren als ulls.Es van donar compte de que s’havien enamorat.