Blogia
l´escola parla

minirrelats

AIXÒ ÉS UNA FALLA?

AIXÒ ÉS UNA FALLA?

Aquella comissió fallera era molt pobreta i no podia pagar a l’artista faller, per això, es va quedar la seua falla a meitat.

Aqueixa falla era molt amable, divertida i sempre estava ajudant als demés. El dia de la plantà va aplegar i continuaven sense falla; però, de sobte, les falles del voltant van donar alguns ninots de les seues falles a aquella falla pobra.

El dia de la cremà havien format una falla gegant i anàren dos camions de bombers i tots van admirar una cremà meravellosa.

El dia vint de març la falla pobreta s’havia fet rica en l’il·lusió i el companyerisme de les altres falles del sector que havien ajudat.

ME’N VAIG DE LA MEUA TERRA, ME’N VAIG DE LES FALLES

Marieta des de xicoteta,

Ja era fallereta.

Als onze anys els pares es quedaren aturats

I a Alemanya tingueren que emigrar.

Marieta enfadada i sense ganes

No s’imaginava unes falles alemanyes.

Entre alemanys i amb il·lusió

Intentà fer una comissió

Però aquesta gent no li servia

Doncs els faltava gràcia i alegria.

A l’ajuntament de Berlín va anar

I a l’alcaldessa li va demanar

Fer a la plaça una falla

Bonica i gran i així segur que no falla.

A l’alcaldessa li va parèixer bé la idea.

  • Però amb una condició: ”L’autora del projecte he sigut jo” i tots els diners que guanyes seran per a la meua mansió.

  • Val, vostè quede’s amb la glòria i els diners, jo sols vull deixar de plorar tots els dies per tant que estime les falles, tornar a viure eixa emoció, pensar que estic en la meua terra, amb la meua gent, sols vull omplir el tros que li falta al meu cor, que són les falles.

NO CREMEU EIXE NINOT !!!

Quan anaven a cremar aquell ninot tan bonic sonaren unes veus: No cremeu eixe ninot, és tan bonic...

La fallera va dir:  -Creme aquest ninot, si o no?

La gent va dir: - "Nooo".

Unes persones van retirar el ninot i van deixar tots els altres. I, ara si, van cremar la falla.

Al dia següent en l`Ajuntament estaven debatint què fer amb el ninot. Van dir:

      -Jo crec que seria bona idea posar-lo dins del casal d’eixa falla, així els fallers podran recordar-lo tots els anys.

      -Jo pense que així sols el voran els fallers. Millor tota la gent, no?

      -M’agrada eixa idea, podem fer un museu i posar altres ninots dins.

I així va ser com es va fundar el Museu Faller amb tots els ninots que cada any se salven del foc per ser tan bonics.

 

FUGINT DE LES FALLES.

  Mai m’han agradat les falles. Quan arribà la setmana fallera tot el cap em donava voltes, doncs el que menys m’agrada de les falles són els petards; són molt escandalosos.

  A les falles sempre pregunte als meus pares si podem anar-nos de València, però el meu pare es pirotècnic, la meua mare està en la junta central fallera i el meu germà és faller, així que no podem anar-nos.

  Estava molt trista i, a més a més, hem feia mal el cap. Però la bona sort va caure a les meues mans; vaig tindre una gran idea i se la vaig contar a ma mare, però a ella no li pareixia tan bona idea com a mi; no podia deixar el treball per anar a Paris.

Vaig fer una reunió llarga  amb la meua família i finalment ho he aconseguit...

                                                   Ens anem a Paris!!!

 

                         

UN FALLER DEL BARÇA

Jo sóc un faller, però per damunt de tot sóc del Barça.

En la meua falla som tots seguidors del Barça, però hi ha ú que és del Reial Madrid i tots el discriminem.

Jo li dic a tots que no passa res, ells no em fan cas, per això el faller del Reial Madrid és va desapuntar de la falla.

Com bona persona que sóc, jo li vaig dir:

-Jo ja he parlat amb tots i diuen que ho senten molt.

-Segur. -contesta ell.

-Clar que si. -li remate jo.

-Val, vaig a apuntar-me altra vegada;ja veurem que passa ara.

Va tornar a la falla, i vam ser tots amics.

Actualment som una comissió molt diversa en això del futbol, pero molt unida a pesar de tot. Ara hi ha seguidors del Barça, del Reial Madrit, del València i del Llevant, però a l’hora de la veritat, tots cridem:

                                   ¡¡¡VISCA VALÈNCIA!!!

CONCURS DE MINIRRELATS FALLERS

BASES DEL CONCURS

1. Participants                                                                    

    Podran participar tots els alumnes del tercer cicle del col.legi L’Amistat amb relats de tema faller escrits per ells i amb un màxim de 150 paraules.

    Els relats estaran escrits en valencià.

2. Publicació

    Els relats es publicaran en la revista del cole abans de les 16.30h del divendres 14 de març, previament revisada l’ortografia i la seua redacció.

3. Premis

    Es lliuraran tres premis als millors relats triats per votació popular.

    El jurat decidirà en cas d’empat i entregará els premis al primer, segón i tercer classificat en un acte que es convocarà a l’efecte. Així mateix, resoldrà tots els conflictes que puguen sorgir.

4. Votacions

    Podran votar totes les persones relacionades directament amb el col.legi L’Amistat, otorgant un punt a cadascú dels tres millors relats en la seua opinió (tres punts en total).

    Els votants tindran dret a comentar tots els relats que els hagen agradat, encara que no els voten.

    La votació podrà realitzar-se des de les 17 h del divendres 14 de març fins les 24 h del dijous 20 de març.

    Es prega als votants honestitat e imparcialitat a l’hora de votar i que valoren la creativitat, ortografia i bona redacció del relat.

    Recordem que els relats, votacions i comentaris anònims no es consideraran vàlids, ni tampoc les votacions repetides o mal efectuades.