L' ULTIMA FALLA.

Digueren que contaminaven l’atmosfera, que resultaven molt cares de fer i que estaven en crisi.

El cas és que el Consell va decretar que mai més es farien falles a València.

Manel, era faller des de que tenia cinc anys i ara mirava amb tristor la que seria l’última falla del seu carrer. No podia deixar de plorar.

Recordava cóm disfrutava sempre les falles, perque mai pensava que es podien acabar alguna vegada. Li agradaven les mascletades, La Nit Del Foc, la cremà... TOT!!!

I ara tot això s’acabava...

No podia deixar de plorar. Allò era massa trist. De sobte, va sentir un soroll molt fort i es va donar compte que era ell, que havia caigut del llit.

Havia tingut un malsomni !!

El plor es va tornar risa.

Ara no podia parar de riure amb total felicitat.

3 comentarios

[Isabel - 19 de marzo de 2014 - 19:48]

Molt bé, qué no falte mai imaginació.

[Giorgi - 16 de marzo de 2014 - 09:56]

Gracias Carmina!! VOY GANANDO!!!!!

[Carmina - 15 de marzo de 2014 - 11:53]

Giorgi: El teu relat està molt ben elaborat iés emocionant. Menys mal que al final tot era un somni.
Tímagines València sense Falles? Jo, np.