MEN VAIG DE LA MEUA TERRA, MEN VAIG DE LES FALLES

Marieta des de xicoteta,

Ja era fallereta.

Als onze anys els pares es quedaren aturats

I a Alemanya tingueren que emigrar.

Marieta enfadada i sense ganes

No s’imaginava unes falles alemanyes.

Entre alemanys i amb il·lusió

Intentà fer una comissió

Però aquesta gent no li servia

Doncs els faltava gràcia i alegria.

A l’ajuntament de Berlín va anar

I a l’alcaldessa li va demanar

Fer a la plaça una falla

Bonica i gran i així segur que no falla.

A l’alcaldessa li va parèixer bé la idea.

Però amb una condició: ”L’autora del projecte he sigut jo” i tots els diners que guanyes seran per a la meua mansió.

Val, vostè quede’s amb la glòria i els diners, jo sols vull deixar de plorar tots els dies per tant que estime les falles, tornar a viure eixa emoció, pensar que estic en la meua terra, amb la meua gent, sols vull omplir el tros que li falta al meu cor, que són les falles.

MEN VAIG DE LA MEUA TERRA, MEN VAIG DE LES FALLES